Jocs amb combes i cordes

Codi: JPT_003

Material necessari: combes individuals i cordes llargues.

Temps: cada joc pot durar uns 10 minuts.

Nombre de participants: els jocs poden ser individuals, per parelles, trios o grups de fins a 6 persones, aproximadament.

Objectius generals:

• Treballar la motricitat general.
• Treballar la coordinació entre mans i cames.
• Aprendre una activitat tradicional, així com cançons populars per practicar-la.
• Fomentar la participació grupal en activitats que a simple vista poden semblar individuals.

Posada en escena: amb una comba o una corda llarga es poden realitzar un munt d'activitats i jocs. Tants, que reunir-los tots seria un treball pràcticament impossible. A continuació, farem un recull de diverses activitats que es poden realitzar amb els materials esmentats.

Comba individual

Encara que es tracti d'un objecte individual, es pot utilitzar per parelles o per grups en diferents jocs. Les primeres activitats que explicarem seran individuals. Començarem amb un salt a la comba estàtic, per agafar pràctica qui no la tingui i per escalfar. També es pot fer salt a la comba en moviment, és a dir, donant voltes per la pista o zona en què practiquem els jocs. Al salt a la comba estàtic hi podem afegir diferents moviments dificultadors. Per exemple, creuar les mans abans d'un salt (i descreuar-les abans del següent salt), fer canvis de ritme, al peu coix, tocant a terra, doble volta abans de saltar...

Les activitats per parelles no són tan variades, ja que es disposa d'un espai reduït per realitzar els moviments. Podem jugar, bàsicament, amb el fet que dues persones saltin juntes, tot i que només un podrà fer les activitats mentre l'altre només pot saltar. Per aquest motiu és important alternar qui porta la comba. Partint d'aquesta base, podem començar a saltar des de zero amb els dos junts, que comenci un i l'altre entri després, que un pugui entrar i sortir, fer mitja volta, amb el peu coix (això ho poden fer tots dos), desplaçar-se amb tots dos saltant...

Les activitats grupals hauran de ser, bàsicament, d'intercanvis de parelles. Es posaran les diferents parelles en forma de rotllana i, qui no porta la comba, haurà de sortir i buscar una altra parella que hagi quedat lliure a la veu del professor. A partir d'aquí, podem realitzar les diferents activitats en parella, sempre i quan s'intercanviïn les parelles quan s'indiqui.

Corda llarga

Una corda d'uns 250 o 300 centímetres també pot servir per saltar. En aquest cas, però, les activitats s'hauran de realitzar com a mínim per parelles, ja que es necessiten dues persones per fer-la rodar.

En parelles, les activitats no són gaire abundants, ja que tots dos hauran d'aguantar la corda per cadascun dels extrems. Entre tots dos faran rodar la corda i, quan s'estabilitzi el rodatge podran entrar a saltar tots dos, sempre i quan la facin rodar amb la mà que queda a l'extrem de la corda.

Si ens agrupem per trios podrem gaudir d'un ventall una mica més ampli de possibilitats. Mentre dos roden la corda, l'altre pot saltar i fer diferents moviments, com saltar al peu coix, mitja volta, tocar de mans a terra... També podran saltar tots tres a la vegada, de la mateixa manera que s'ha explicat abans. 

Per grups, però, podrem realitzar tantes activitats com imaginació tinguem. Les més bàsiques són saltant tots junts, ja sigui començant tots a la vegada o entrant d'un en un. A partir d'aquí, es pot fer entrades i sortidesa la vegada, és a dir, quan entra el segon, surt el primer. Això es pot realitzar cada dos salts o, fins i tot, a cada salt. Quan ja hagi de sortir l'últim en entrar, tornarà a entrar el primer, però des de l'altra banda. Sempre s'ha d'entrar pel costat per on baixa la corda, no pel que puja. D'aquesta manera, dibuixarem un 8 amb les entrades i sortides sense parar. Tambés es pot realitzar sense arribar a saltar, és a dir, entrar i sortir de la corda sense que aquesta toqui terra.

Cançons amb corda

Amb la corda llarga es poden realitzar diferents cançons. Es poden fer per trios o per grups.

Amb aquesta cançó, es saltarà sense alçar la corda, només per terra. Quan la cançó ho indiqui (alça la corda enlaire), es començarà a rodar normalment.

Ena quest cas, quan la cançó diu "leré", es farà una petita volta a l'aire sense que la corda toqui terra. Els que estiguin saltant s'haura d'ajupir per esquivar la corda.

Aquestes cançons no tenen cap dificultador. Quan s'acaba la cançó, surt qui està saltant (o els que estiguin saltant) i entrarà un altre (o uns altres).

Doble corda

També es pot practicar amb dues cordes llargues. Entre dos persones hauran de fer-les rodar totes dues a l'hora, dibuixant un doble cercle que es creua al mig. Els que faran rodar les cordes agafaran un dels extrems de cada corda amb les mans (una corda a cada mà). Es necessita una bona coordinacó perquè rodin bé. Primer, faran rodar una i, quan aquesta hagi fet mitja volta, començarem a rodar l'altra en l'altra direcció, de manera que la que queda a la dreta rodarà cap a la dreta, i la que es troba a l'esquerra, cap a l'esquerra. Per entrar, com ara roden dues cordes en sentits contraris, no importa per quin costat es faci, però s'haurà de fer la entrada saltant des del principi.

Malabars

Codi: JPT_002

Material necessari: 3 globus per pilota, arròs o mill (menjar per ocells), una ampolla buida de plàstic, tisores i un embut.

Temps: entre 30 i 60 minuts per realitzar les pilotes.

Nombre de participants: individual.

Objectius generals:

• Aprendre una nova manualitat.
• Aprendre a utilitzar material ordinari per realitzar objectes útils per a l'entreteniment.
• Millorar la motricitat.
• Treballar la coordinació oculo-manual. 

Posada en escena: per realitzar malabars amb pilotes són necessàries, com a mínim, tres pilotes. A continuació, us explicarem com realitzar les pilotes de malabars amb material ordinari i farem una petita explicació de com aprendre a fer malabars.

Per realitzar les pilotes utilitzarem el material abans esmentat. Farem un petit forat a l'ampolla. Tot després, ens ajudarem de l'embut per introduir l'arròs o el mill a l'interior de l'ampolla. Posarem el globus a la boca de l'ampolla i farem caure l'arròs o el mill al globus. Bufarem pel forat que hem fet per ajudar-nos. El globus ha de quedar no molt ple, suficient perquè ens càpiga a la mà.

Quan el globus tingui el tamany adequat, el treurem de l'ampolla i tallarem la boca del globus, amb molt de compte que no caigui l'arròs o el mill de l'interior. També podem fer un nus per evitar això i tallar el sobrant. Agafarem un segon globus, al que també li tallarem la boca, i taparem el primer globus, de manera que el forat quedi tapat. Farem el mateix amb un tercer globus, i ja tindrem les nostres pilotes de malabars. A continuació us deixem un vídeo explicatiu de com s'han de fer, pas per pas.

Per aprendre a fer malabars, començarem amb dues pilotes i una sola mà. Amb les dues pilotes al palmell, llançarem la primera i, tot just quan siguem a punt d'agafar-la de nou, llançarem l'altra. 

Quan dominem aquesta tècnica, passarem utilitzar tres pilotes i les dues mans. Amb una mà, agafarem dues pilotes i, amb l'altra, la pilota restant. Llançarem una de les dues pilotes de la primera mà a l'aire i l'agafarem amb l'altra mà. Quan l'agafem, llançarem la que ja teníem en aquesta segona mà, per agafar-la amb la primera mà. A continuació, passarem a realitzar el moviment llançant la segona pilota tot just abans d'agafar la primera. Pel moment, practicarem amb només dues passades. Quan dominem això, passarem a fer tres passades. Per últim, quan haguem dominat el moviment, haurem de repetir tota l'estona el mateix, evitant que les pilotes caiguin a terra. Al principi, és convenient llençar les pilotes ben amunt, ja que ens serà més fàcil de fer perquè tindrem més temps de reacció. És molt important, però, que totes les pilotes siguin llençades a la mateixa alçada.

Variants: s'ha de tenir molta paciència per dominar els malabars amb tres pilotes, ja que requereixen de temps de dedicació i pràctica. Una vegda haguem dominat els moviments, introduirem algun "truc" per fer més impressionants els nostres malabars. 

El més senzill de tots és alternar entre els malabars amb tres pilotes a dues mans i els malabars amb dues pilotes a una mà. La pilota restant es quedarà a l'altra mà, esperant per tornar a fer malabars de tres. 

Un altre truc bastant fàcil d'aprendre és utilitzar la samarreta per fer un llançament de pilota. Durant els malabars de tres pilotes a dues mans, llançarem una pilota més amunt i, en comptes d'agafar-la amb la mà, estirarem la samarreta perquè faci de llit elàstic i torni a pujar amunt. 

El següent truc, una mica més difícil, consisteix a fer un dels llançaments de pilota per sota de la cama. Per a això, ens ajudarem pujant la cama i, quan haguem de llançar la pilota, ho farem passant el braç per sota de la cama aixecada. De la mateixa manera podem fer un llançament per darrera de l'esquena. 

El següent truc tractarà de fer el mateix moviment de malabars normal, però amb les mans per damunt del cap. Per a això, haurem de fer un gir de canell. 

L'últim truc que esmentarem consistirà en llançar dues pilotes a la vegada en comptes d'una. Per tant, llançarem una pilota de cada mà, de manera que en una de les mans en quedarà encara una. Quan les hague d'agafar, llançarem la pilota restant i, quan haguem d'agafar aquesta, tornarem a llançar les dues altres pilotes.

Joc de la cadena

Codi: JE_004

Material necessari: res.

Temps: entre 5 i 10 minuts.

Nombre de participants: entre 15 i 25 persones, aproximadament.

Objectius principals: 

• Escalfar el cos de manera generalitzada.
• Treballar la motricitat de l'infant.
• Millorar la coordinació i el treball amb equip.
• Donar peu a estratègies.

Posada en escena: la cadena és un joc curt d'escalfament. L'objectiu del joc és aconseguir que tots els participants siguin atrapats. 

S'escollirà un participant per què comenci parant (ja sigui per sorteig o per voluntariat). Si hi ha molts participants, es poden escollir dos persones que parin en comptes d'un. Quan algú es atrapat, s'agafarà de la mà amb qui l'ha atrapat i, entre tots dos, hauran d'atrapar un altre participant que s'afegirà a la cadena. Quan la cadena és formada per quatre membres, es dividirà en dues cadenes de dos persones que podran parar pel seu compte (sempre agafats de la mà). El joc acabarà quan tothom sigui atrapat i pertanyi a una cadena.

El joc de la cadena és un joc molt adient perquè els jugadors que són atrapats no són eliminats i, per tant, continuant jugant. 

Normes:

• La cadena no es pot separar per atrapar algú. Si algú es atrapat per un jugador que no està agafat a la seva cadena, no comptarà.
• No es podran fer cadenes de quatre persones, s'haurà de dividir en dues cadenes de dos membres.
• El camp de joc serà limitat. Qui surti del camp s'unirà immediatament a una cadena.

Variants: Aquest joc també es pot practicar formant una única cadena. D'aquesta manera, quan la cadena sigui de quatre persones, NO es separarà, sino que continuarà creixent.

El joc del marro

Codi: JPT_001

Material necessari: res.

Temps: Cada partida pot durar uns 30 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: es faran dos equips de 4 a 6 jugadors. En cas d'haver-hi més participants, es poden ampliar els equips o fer dues partides paral·leles. 

Objectius principals:

• Conèixer un joc tradicional que, amb el temps, ha quedat en l'oblit. 
• Desenvolupar la motricitat dels infants.
• Fomentar la competitivitat sana.
• Millorar la coordinació i el treball en equip.

Posada en escena: El joc del marro és un joc tradicional que uneix els valors del treball en equip amb l'habilitat dels jugadors. Es tracta d'un joc en què una bona estratègia pot prevaler a l'habilitat individual de cada jugador. Es pot jugar pràcticament a qualsevol lloc obert, ja que no requereix cap material ni un gran espai per poder practicar-ho. Es pot posar en pràctica, llavors, a la plaça del poble, a una pista de bàsquet, a la platja... El camp de joc ha de ser rectangular, i a cada banda hi haurà delimitada la "casa" de cada equip. 

L'objectiu del joc és atrapar els membres de l'altre equip i, a la vegada, defensar els teus companys. També s'ha d'intentar fer "colades", és a dir, entrar al camp de l'enemic sense que t'atrapin abans. El joc terminarà quan tots els membres d'un equip siguin atrapats, quan s'acabi el temps preestablert, o quan un dels dos equips arribi a un nombre de punts preestablert. S'anotarà punt quan es faci una "colada" o s'atrapi algun rival.

Per sorteig, es decideix qui comença demanant "marro". Cada equip començarà jugant des del seu camp. Un dels membres de l'equip que hagi de demanar "marro" sortirà a jugar primer (s'ha de cridar marro abans de sortir al camp de joc). Aquest primer jugador haurà d'apropar-se al camp rival perquè algú de l'altre equip surti a atrapar-lo. Com que ell no podrà atrapar a qui surti a buscar-lo, haurà de recular i esperar que algún company surti en la seva defensa. D'aquesta manera, anirant sortint els jugadors de cada equip demanant "marro". Quan un jugador surt de la seva "casa" per entrar al joc, podrà atrapar tots els membres de l'altre equip que siguin al terreny de joc en aquell moment, però, en canvi, no podrà atrapar els que ingressin després que ell. Cada jugador pot tornar a "casa" tantes vegades com vulgui, i demanar "marro" per tornar a sortir i, d'aquesta manera, poder atrapar els que hi siguin jugant.

El joc es pararà cada cop que algú faci punt, és a dir, cada cop que s'atrapi algun rival o es faci una "colada". Tots els jugadors tornaran a "casa" i començarà demanant "marro" l'equip que anoti punt (també es pot anar alternant l'equip que demani "marro" primer). El primer jugador que sigui atrapat haurà d'anar a una de les cantonades del camp de l'altre equip i "saltar el pont". Per "saltar el pont", s'haurà de fer un salt des de la cantonada (amb els peus junts) per apropar-se el màxim possible al seu camp. El jugador es situarà dempeus amb els braços en creu on caigui després del salt, esperant que algun company arribi i li toqui la mà per poder salvar-lo. El següent membre de l'equip que sigui atrapat es situarà al costat del primer agafats de la mà, de manera que picant la mà del primer es salvaran tots els membres que siguin a la fila. Els jugadprs salvats hauran de tornar a "casa" per començar el joc, i no podran ser atrapats mentre tornen. El salvador, en canvi, continua jugant i, per tant, pot ser atrapat.

Normes: 

• Queden prohibits els placatges.
• Pot sortir més d'un membre de cada equip a la vegada, sempre i quan hagin demanat "marro" en veu alta.
• El jugador que surti a jugar sense demanar "marro" es considerarà atrapat immediatament.
• Per cada tanda de joc només es podrà atrapar un jugador, ja que quan es dongui el cas, es pararà el joc per poder començar de nou.

Variants: En el joc del marro es poden donar diverses formes alternatives de jugar. Es pot fer un petit canvi en la normativa per fer el joc més dinàmic, encara que potser menys estratègic. En aquest canvi, atrapar un rival no es considerarà punt i, per tant, no es pararà el joc. La partida acabarà, llavors, quan tots¡ un equip sigui atrapat o quan s'arribi a un nombre preestablert de "colades".

Quan es comença a jugar seria convenient utilitzar la normativa explicada, ja que serà més fàcil d'assimilar el sistema del joc si es va parant. Es poden fer parades també quan es salvin els jugadors d'un equip.

També es pot afegir el rol dels capitans. Cada equip escollirà un capità, que no es podrà canviar durant tota la partida. Les accions relacionades amb el capità tindran valor doble. Per tant, si el capità atrapa algú o fa una "colada", es sumaran dos punts, però si el capità és atrapat, l'altre equip també sumarà punt doble.

Altra alternativa és eliminar la norma que prohibeix els placatges. Aquesta variant només es podrà aplicar quan els jugadors siguin experimentats i coneixin bé la tècnica dels placatges, ja que pot resultar perillós.

Jocs de força

Codi: JP_002

Material necessari: res.

Temps: els jocs de força seran miniactivitats de molt poca durada. En el seu conjunt, aproximadament, uns 20-30 minuts, segons la quantitat a realitzar.

Nombre de participants: la majoria de jocs es faran per parelles o grups de tres o cinc (de pes similar), però per a una òptima realització convindria que participessin, almenys, tres o quatre grups (de sis).

Objectius principals:

• Treballar la força mitjançant activitats sense material.
• Aprendre jocs alternatius de poca durada i fàcils de realitzar.
• Treballar la motricitat del cos.
• Fomentar la imaginació i creativitat.

Posada en escena: a continuació, farem un recull de diverses activitats de poca durada que, a més de realitzar una funció lúdica, ens serviran per treballar la psicomotricitat i la força. Precisament perquè treballarem la força, les activitats seran de molt poca durada. De fet, consistiran a transportar l'altre membre de la parella (o un membre del grup) des d'un punt A fins a un punt B. Si ho creiem necessari, podem marcar els dos punts amb cons, jaquetes, motxilles o qualsevol cosa que tinguem a mà.

Dividirem les activitats segons si es fan en parelles o en grups. Les activitats en parelles es realitzaran a mode de cursa, de manera que totes les parelles s'han de col·locar en una fila preparats per sortir. Com ja hem dit, les activitats es basaran en transportar l'altre membre de la parella fins a un altre punt. Arribats a aquest punt, canviarem (el transportador serà transportat), i tornarem al punt d'inici. Uns 20 metres són suficient distància entre els dos punts. 

Les activitats per parelles poden ser molt variades. La primera que farem serà portar l'altre "a cavall". Seguidament, podem portar-lo com el nuvi porta a la núvia, agafant-lo per darrera de l'esquena de manera que el transportat quedi en posició horitzontal, portar-lo com un sac de patates, etc. Només realitzarem aquests desplaçaments si coneixem bé la tècnica, ja que una mala posada en escena pot comportar mals d'esquena. A continuació, podem practicar desplaçaments amb resistència. En aquests casos, no es farà a mode de cursa, ja que propiciariem que els participants fessin trampa. Podem fer skipping amb resistència (un agafa l'altre per la cintura, fent resistència al seu avançament), resistència d'esquenes (esquena amb esquena, un ha d'aconseguir avançar mentre l'altre fa resistència)... Després, podem passar als arrossegaments per terra. Des d'arrossegar agafant pels braços fins a fer-lo girar al terra fent la croqueta, passant per arrossegaments per les cames, etc. Per a realitzar arrossegaments per terra és molt important que ho fem en un terra que llisqui com, per exemple, una pista de parquet. A més, s'ha de tenir en compte de no agafar el company pels canells, ja que li podríem fer mal.

Després de les activitats per parelles podem passar a realitzar transports per trios. Per tal que tots els membres del grup siguin transportats, farem tres viatges. Començarem pel transport més simple de tots, que és la "cadira". Hi haurà dos membres del grup que faràn de cadira i el tercer serà qui s'assegui. Els dos que faran de cadira es col·locaran un davant l'altre mirant-se entre ells. Amb la mà dreta s'agafaran el colze esquerra (braç esquerre estirat), i amb la mà esquerra agafaran el colze dret del company. S'ajupiran una mica per tal que l'altre company es pugui asseure i el portaran fins al punt indicat. La següent activitat consistirà en agafar un dels membres per braços i peus i, sense que l'esquena toqui a terra, portar-lo cap al punt indicat. S'ha d'anar amb compte de no agafar ningú pels canells.

Les activitats en grups de cinc són molt més dinàmiques, ja que s'ha de realitzar moltes vegades perquè participin tots. Aquí posarem en pràctica un parell, pero només una serà dirigida. Farem el "Superman". Entre quatre membres del grup, agafaran el cinquè de manera que quedi estirat per damunt dels caps dels companys. Per fer-ho, s'ajupiran tots quatre en fila índia amb els braços estirats cap amunt, i el que fa de "Superman" s'ha d'anar col·locant de manera que quedi sustentat en l'aire. Una vegada s'hagi estirat del tot, els altres quatre es posaran dempeus, procurant que el company no caigui a terra.

Normes: 

• Tant les parelles com els grups es faran segons el pes, de manera que s'ajuntin persones d'un pes similar.
• No agafarem ningú pels canells.
• No realitzarem les activitats si patim de l'esquena.
• No realitzarem les activitats si no coneixem la tècnica, ja que una mala postura pot comportar molts mals com, per exemple, d'esquena.
• Estem transportant una persona humana, no un objecte. Per tant, s'ha de tenir cura de no fer-li mal.

Jocs amb frisbee

Codi: JPI_002

Material necessari: frisbee.

Temps: 10 minuts per joc, aproximadament.

Nombre de participants: 2, 4 o 6 per grup, depenent del joc.

Objectius principals:

• Treballar la motricitat del tronc superior.
• Escalfar el cos per a la pràctica de jocs o esports amb frisbee.
• Conèixer i aprendre la tècnica de llançament i recepció de frisbee.
• Millorar la coordinació grupal.

Posada en escena: quan parlem de jocs amb frisbee fem referència a diversos exercicis que ens serviran per aprendre i millorar la tècnica de llançament i recepció del frisbee. Es tracta, per tant, d'exercicis o jocs d'iniciació.

El primer joc ho realitzarem per parelles. Es situaran un davant l'altre a una distància no molt gran (uns 5 metres). L'exercici consistirà en passar el frisbee correctament al company i, al seu temps, fer una bona recepció. En el vídeo que trobareu a continuació explicarem amb detall la tècnica que emprarem per fer una correcta passada i recepció. 

Per al segon joc farem grups de 4 a 6 persones. Els integrants es situaran en dues files índies, una davant l'altra, com en l'exercici anterior. El primer de la fila llançarà el frisbee al primer de l'altra i es col·locarà l'últim de la seva fila, de manera que el segon passa a ser el primer i, per tant, haurà de rebre el frisbee per tornar a passar-lo. Una vegada s'agafa la dinàmica del joc, afegirem un segon frisbee, de manera que els dos primers de cada fila el llançaran a la vegada, i els dos segons de cada fila l'hauràn de rebre i tornar-lo a passar. D'aquesta manera treballarem la coordinació entre els integrants del grup.

El tercer joc serà molt similar al segon. Els integrants i la disposició dels membres del grup serà la mateixa. El joc consistirà en fer passades des d'una fila cap a l'altra però, a diferència del joc anterior, en aquest cas el que fa la passada s'haurà de situar l'últim de l'altra fila. Aquest exercici és, per tant, més dinàmic que els anteriors i requereix d'una major velocitat de realització (s'ha d'arribar a l'altra fila abans que et toqui rebre de nou)

Normes:

• S'ha de llençar el frisbee amb la tècnica apresa.
• No es podrà llençar el frisbee malament a propòsit per ralentitzar l'altra fila.
• S'ha de llençar el frisbee amb cura de no fer mal a qui l'ha de rebre (no massa fort).

Variants: com a variant dels diferents jocs podem delimitar més la forma de llançar i rebre el frisbee. Per exemple, podem fer que el llançament sigui al cos i la recepció sigui bloquejant amb el pit, o podem fer un llançament alt, o un llançament baix...

Joc de l'Ultimate

Codi: JPRE_002

Material necessari: frisbee, petos per distingir els equips, cons per delimitar la zona d'anotació.

Temps: la durada s'estableix abans de començar. Aproximadament, uns 20-30 minuts.

Nombre de participants: entre 5 i 7 per equip.

Objectius principals:

• Millorar el treball en equip.
• Fomentar el respecte al rival.
• Crear unes bases esportives de l'Ultimate.
• Fomentar la competitivitat sana.
• Practicar la tècnica de llançament i recepció de frisbee.

Posada en escena: el joc de l'Ultimate és un partit entre dos equips que es pot realitzar sobre diferents terrenys. Els més adients són la sorra (platja, camp de futbol-platja...), la gespa o en pista. Primer es delimitaran les zones d'anotació. La zona d'anotació d'un equip es situarà al fons del camp contrari, entre el final del camp i una línia que delimitarem amb cons.

Els jugadors es situaran cadascun al seu camp i, una vegada decidit qui començarà amb la possessió (per sorteig), s'inicia el partit. L'objectiu és anotar més punts que l'equip contrari. Per puntuar, s'ha de rebre una passada correctament en la zona d'anotació. La dificultat es troba en què el jugador que té el frisbee a la mà no es pot moure del lloc. Per tant, s'avançarà mitjançant passades. 

L'Ultimate és un joc on no hi ha contacte físic amb el rival. No es podrà, per tant, prendre el frisbee de les mans i s'haurà de deixar un espai d'uns dos metres perquè el jugador pugui passar el frisbee.

Normes: 

• Es farà un canvi de possessió si el frisbee cau a terra, l'intercepta o bloqueja un defensor, surt fora del terreny de joc o s'anota un punt. L'altre equip començarà jugant en el lloc on cau el frisbee (en cas que caigui a terra).
• Cap jugador defensor podrà entrar en la zona d'anotació dels atacants.
• No es podrà tocar físicament el jugador que porta el frisbee.
• El jugador que té el frisbee a les mans no podrà avançar, però sí podrà pivotar sobre un peu.

Variants: com a variant d'aquest joc, podem canviar la tècnica d'anotació per una anella. En aquest cas, hi haurà un jugador de cada equip que es situarà a la zona d'anotació corresponent amb una anella. Aquest jugador no podrà sortir de la zona d'anotació, però es podrà moure per aquesta per fer que un llançament d'un company passi per dins de l'anella, anotant un punt.

Scootball

Codi: JPRE_001

Material necessari: pilota de rugby (o futbol en el seu defecte), un foulard per a cada participant, petos de colors per distingir els equips i un parell de cons per cada porteria.

Temps: 25 minuts, aproximadament. Pot variar en funció del nombre d'equips i de jugadors.

Nombre de participants: com a mínim 10. 

Objectius principals:

• Millorar el treball en equip.
• Fomentar la competitivitat sana.
• Crear unes bases esportives del futbol americà.

Posada en escena: l'Scootball és un joc preesportiu que ens pot servir per formar una base del futbol americà. Els llocs més adients per dur-lo a terme serien superfícies blandes, com la gespa o la sorra.

Primer dividirem els participants en dos equips i els hi donarem un foulard a cadascun que es posaran al cul, penjant del pantaló. Si els equips són molt nombrosos, es poden fer tres equips i realitzar un triangular o quatre equips i jugar dos partits a l'hora en camps diferents. Delimitarem un camp de tamany variable segons la quantitat de jugadors (no molt gran, però tampoc molt petit). Posarem dues porteries amb cons, però no les situarem al límit del camp sino que deixarem un espai perquè els jugadors puguin moure's per darrera de la porteria.

L'objectiu del joc és plantar la pilota en la porteria contraria (en la línia que dibuixen els dos cons) per anotar un punt. L'equip que està defensant podrà robar el foulard al jugador que està en possessió de la pilota, eliminant-lo del partit i canviant la possessió de la pilota. Els jugadors eliminats podran tornar a jugar quan qualsevol dels dos equips faci un punt. Per evitar que els eliminin, els jugadors de l'equip que està atacant hauran de passar-se la pilota entre ells fins arribar a la porteria i poder-la plantar. 

Normes:

• No es podrà treure la pilota de les mans a qui la té, només es podran interceptar les passades.
• Si la pilota surt del terreny de joc, se li prèn el foulard a qui té la pilota o es marca un punt, es canvia de possessió.
• Si es prèn el foulard a un jugador que en aquell moment ja no tenia la pilota, es pararà el joc i començarà jugant des d'aquell punt l'equip que tenia la pilota, com si fos una falta. Òbviament, si la falta perjudica l'equip que ataca, no es pararà el joc.
• Queden prohibides les empentes, cops de peu i qualsevol acció que posi en perill la integritat física del rival.
• Quan s'anota un punt, tots els jugadors que havien quedat eliminats poden tornar a jugar, siguin de l'equip que siguin.
• Per anotar punt, la pilota s'ha de plantar a la línia de porteria. No valdrà com a punt si la pilota està en moviment o fora de la línia.

Variants: aquest joc es pot realitzar com a preesportiu del futbol. En aquest cas, hi haurà porteries de veritat amb porter i s'haurà de ficar la pilota a dins (llençant-la amb les mans). El jugador que té la pilota tindrà un moviment limitat (tres o quatre passes).

Joc de les 10 passades

Codi: JPI_001

Material necessari: una pilota i petos per distingir els equips.

Temps: entre 5 i 10 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: a partir de 10.

Objectius principals:

• Millorar el treball en equip.
• Fomentar la participació.
• Escalfar els diferents grups musculars.
• Fomentar la competitivitat sana.

Posada en escena: El joc de les 10 passades és un joc amb pilota que, a més, pot servir com a joc d'escalfament. 

Farem dos equips, amb el mateix nombre d'integrants, que distingirem amb petos de dos colors diferents. Amb una pilota, el joc consisteix a fer 10 passades seguides entre els membres d'un equip sense que l'altre equip els hi tregui la pilota. Quan s'arriba a 10 passades, l'equip es suma un punt i comença jugant l'altre equip. Quan algú de l'altre equip intercepta la pilota, comencen a passar-se-la entre ells per arribar a 10 i puntuar. La durada del joc pot ser temporal (guanya qui més punts faci en un període de temps) o per punts (guanya el primer que arribi a un nombre acordat prèviament de punts). També es pot jugar sense comptabilització dels punts per evitar disputes.

Normes:

• El jugador que té la pilota en les seves mans no es podrà desplaçar fins que no la passi.
• No es podrà treure la pilota de les mans de ningú, només es pot interceptar una passada.
• Si la pilota cau a terra (per una mala passada, mala recepció o perquè és interceptada) es para el joc i comença jugant l'altre equip.
• Per fer punt, han d'haver jugat la pilota tots els membres de l'equip.
• Quan es perd la possessió, el comptador de passades torna a 0.
• No es pot tornar a passar la pilota a la mateixa persona que te l'ha passat.

Variants: per fer una mica més complicat el joc, es poden incorporar noves regles com, per exemple, que no es pugui passar la pilota cap enrere, només cap endavant. També es pot realitzar el joc amb una altra pilota, com la de rugby que, per la seva forma, dificultarà la recepció, o un frisbee.

El joc tambés es pot realitzar amb zones d'anotació, a les que només es podrà entrar un cop realitzades les 10 passades, com a mínim. Per anotar, s'haurà de rebre una passada dins d'aquesta zona.

Joc dels foulards

Codi: JMN_003

Material: un foulard per cada participant.

Temps: entre 15 i 30 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: 20, aproximadament.

Objectius principals:

• Conèixer i respectar el medi ambient.
• Traballar l'agilitat.
• Millorar el treball en equip.
• Fomentar la competitivitat sana.

Posada en escena: primer es formen dos equips on cada participant ha de tenir un foulard que es posarà al cul, penjant del pantaló. Cada equip tindrà la seva base, a la que es quedaran els jugadors que es quedin sense foulard. Per tornar al joc, un company li haurà de deixar un foulard robat a l'altre equip. El joc acaba quan tots els membres d'un equip es quedin sense foulard. El guanyador és l'equip que ha aconseguit tots els foulards.

Normes:

• No es pot entrar a la base del equip rival.
• Si a un participant li roben el foulard, quan torni a la seva base, ell no podrà fer res.

Variants: si la partida es fa molt llarga, es pot posar un límit de temps. El guanyador serà l'equip amb més foulards.

Joc de la foto

Codi: JOS_002

Material necessari: Res.

Temps: Un parell de minuts per ronda.

Nombre de participants: Un mínim de deu persones, fins a totes les que vulguis.

Objectius principals:

• Treballar la percepció visual.
• Fomentar la creativitat.

Posada en escena: Un grup de nens, per exemple una clase, es posen tots junts en una posició en grup, com si es fessin una foto. Un dels participants ha de vitsualitzar a tota la classe i ha de sortir a fora durant dos minuts. Alguns companys es canvien de lloc per intentar despistar, el nen torna a entrar i ha de veure qui s'ha canviat de lloc.

Normes:

• Durant el transcurs de la foto ningú es pot moure
• Per cada foto només es podran realitzar 3 o 4 canvis.

Variants: en comptes de sortir un, podem fer sortir dos participants. A més, si són molts, es poden representar dues escenes en comptes d'una i fer canvis entre les dues "fotos".

El submarí

Codi: JOS_001

Material necessari: vendes i una pilota si és possible.

Temps: 10 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: més de deu.

Ojbectius principals:

• Treballar la percepció sense el sentit de la vista.
• Guanyar confiança en els teus companys.
• Passar una bona estona.

Posada en escena: els nens es col·loquen en files de 5 o més, agafats per les espatlles. Tots els participants de la filera es taparan els ulls menys l'últim, que serà qui dirigirà el submarí cap algun lloc indicat prèviament. L'objectiu és llençar la pilota als altres submarins per "enfonsar-los". Els submarins enfonsats seran eliminats.

La persona que guia el submarí ha de seguir un patró:

*Cop a l'espatlla dreta: girar cap a la dreta.

*Cop a l'espatlla esquerra: girar cap a l'esquerra.

*Cop a les dues espatlles: seguim recte

*Cop a l'esquena: aturar-se.

*Cop al cap: el primer submarí pot llençar la pilota (torpede).

Normes:

• Només pot veure l'últim.
• El grup anirà en fila índia sense separar-se.
• No es poden donar indicacions orals.

Variants: en cas de no tenir una pilota, el primer de la fila sortiria corrents fins a xocar amb l'altre submarí.

Es farà per torns i els nens aniran rotant la posició.

Joc de l'STOP

Codi: JE_003

Material necessari: No cal material.

Temps: Uns 10 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: Més de 10 persones.

Objectius principals:

• Escalfar el cos per preparar-ho davant una sessió o activitat física.
• Treballar la velocitat de reacció.
• Fomentar el treball en equip (uns salven als que estan en STOP).

Posada en escena: El joc de l'stop és com el pilla-pilla, un la para i els altres han de córrer per no ser enxampats. Si el que para ens va a tocar, podem salvar-nos cridant la palabra STOP i ens hem de posar en una posició amb les cames obertes i els braços estirats.

No ens podrem moure fins que algun company dels que no està atrapat, passa per sota de les nostres cames i, aleshores, ja podem continuar jugant i salvant altres companys.

Normes:

• No es podrà atrapar a ningú mentre estigui salvant a algun participant en STOP.
• No val quedar-se sota les cames esperant quan estem salvant algú.
• Els nens han de mantenir un ritme constant del cos per a escalfar-lo.
• Quan et pillen et pillen, no val fer trampes.
• Els que es salven fent stop, s'han de quedar quiets i no es poden moure fins que algun dels seus companys el salva.

Variants: Les variants d'aquest joc poden ser les diferents maneres de salvar-se: Picar de mans, tocar alguna part del cos, saltant el poltre, etc. També es pot jugar per eliminació. En aquest cas, pararan tres o quatre nens i a qui atrapin quedarà eliminant. El joc terminaria quan tots siguin eliminats o els que quedin estiguin tots en posició d'STOP.

A qui vols per veí?

Codi: JPR_001

Material necessari: No cal.

Temps: Caldrien 10 o 15 minuts per a la realització del joc.

Nombre de participants: Més de 10 persones.

Objectius principals:

• Conèixer els noms dels integrants del grup.
• Que els alumnes comencin a tenir contacte entre ells (no es coneixen normalment).
• Unió de grup.

Posada en escena: Els alumnes s'han de seure en rotllana al terra o a unes cadires. Un d'aquests s'ha se situar al mig de la rotllana i ha de preguntar a un dels integrants: a qui vols per vei? La persona que ha escollit haurà de respondre amb dos noms de les persones de la rotllana. 

Les dues persones que ha nombrat tindran un lloc assegurat al costat del que els ha escollit com a "veïns". Els dos antics veïns i la persona del mig de la rotllana hauran de córrer per ocupar els dos llocs que resten lliures. El més lent quedarà sense lloc, i haurà de preguntar a qui vulgui: a qui vols per veí? D'aquesta manera es comença una nova ronda.

Normes:

• No es pot preguntar sempre a la mateixa persona, un ha d'intentar preguntar a diferents persones per aprendre els noms.
• La persona a qui li pregunten no pot respondre amb els noms de les dues persones que té al costat, sinó no s'aixecarien perquè ja estarien de veí.
• No es pot empènyer a ningú, només agafar lloc el més ràpid possible.

Variants: aquest joc no ofereix variants.

Cursa de globus

Codi: JP_001

Material necessari: Globus per inflar i una jaqueta o con per grup.

Temps: Caldrien 10 minuts per a la realització del joc.

Nombre de participants: Més de 10 persones.

Objectius principals:

• Fomentar el treball en equip.
• Treballar la coordinació individual i en equip.
• Treballar competitivament.
• Unió de grup.

Posada en escena: El joc consisteix en fer diferents grups de 5 persones (més de 3 grups estaria bé), i que es possessin primer en fila índia. Els grups haurien de tenir un punt de sortida i haurien d'estar separats per 4 o 5 metres. A una distància d'aproximadament 15 o 20 metres, depenent de les dimensions de la sala, hauria d'haver una marca per senyalitzar el final del recorregut. Es pot senyalitzar amb una jaqueta, con o altre tipus de material.

A cada alumne se li donarà un globus que haurà d'inflar. El primer exercici consistirà en anar a la marca i tornar al punt de partida, però els grups han de tenir els globus a l'esquena, és a dir, que només podran transportar els globus fent pressió entre els seus cossos, no podran tocar-los amb les mans (el cap i la cua del grup no portaran globus en aquest cas).

Seguidament, realitzarem una altra cursa, però ara el grup ha de fer una rotllana tancada i transportar els globus fins a la marca i tornant, només subjectant-los amb el cos o el cap.

La tercera prova consistirà en una cursa de relleus. Els grups faran una fila índia i el primer sortirà tocant el globus intentant que no caigui al terra. Ara el pot tocar amb les mans, però no val agafar-lo, només li ha de donar tocs per avançar amb el globus. Quan torni, començarà el següent integrant, i així fins que acabin tots.

Finalment, guanyarà el grup que hagi guanyat més proves.

Normes:

• No s'ha de tocar els globus amb cap part del cos que el professor no hagi dit.
• Queda prohibit subjectar els globus amb les mans ni portar-lo agafat amb el cinturó o la roba.
• Els grups han de començar cada prova quan el professor indiqui la sortida.

Variants: Les proves poden ser de diferent tipus, es poden fer una quantitat de variants, com transportar el globus entre les cames i anar i tornat fent salts, anar i tornar fent tocs amb el cap, etc.

Joc dels paquets

Codi: JE_002

Material necessari: No cal material.

Temps: Uns 5 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: Varia depenent de la quantitat d'alumnes que realitzin la sessió, com més, millor. És recomanable més de 7.

Objectius principals:

• Escalfar el cos per preparar-ho davant una sessió o activitat física.
• Unió de grup.
• Contacte amb els integrants del grup, agafar confiança i donar-se a conèixer mitjançant el contacte (sobretot si els integrants no es coneixen).
• Que els nens aprenguin a comptar ràpidament.

Posada en escena: el joc dels paquets és un joc molt utilitzat per a escalfar el cos abans de començar una activitat física, sobretot amb nens perquè és una manera divertida i activa de preparar el cos i, a més, els ajuda a ser àgils i prendre decisions ràpidament a l'hora de comptar el nombre de persones del grup.

A l'hora de començar el joc, un ha de dir als alumnes que comencin a caminar mesclant-se entre ells, per la sala o per l'espai on es realitza l'activitat. Cada cop que tu vols, has de dir un número en veu alta, i ells han de fer paquets (grups) de persones amb la quantitat d'alumnes que el professor ha dit. Quan aquests grups ja estan fets, picarem de mans perquè ells sàpiguen que han de tornar a córrer.

A mesura que va pasant el temps, un ha de dir als alumnes que caminin més ràpid, que corrin una mica, que corrin més rapid abans de donar l'ordre de fer els paquets, de manera que el cos s'escalfi més per realitzar estiraments o començar amb l'activitat física posteriorment.

A més, les persones que sobrin, és a dir, que s'hagin quedat sense paquet, hauran de pagar una penyora (rebre un càstig), com, per exemple, cantar breument una cançó o qualsevol altra cosa.

Normes:

• No val fer paquets sempre amb les mateixes persones.
• Els nens han de mantenir un ritme constant del cos per a escalfar-lo.
• No val fer grups amb més quantitat de la demanada.
• Han de caminar mesclant-se, per evitar fer els paquets amb les mateixes persones.

Variants: Una variant podria ser el mateix joc però que els nens fessin els paquets segons ordres qualitatives, com per exemple: agrupacions amb el mateix color de cabell, agrupacions per edats, agrupacions per alçades, etc. I així facin paquets amb una variant descriptiva.

Joc del pi

Codi: JMN_002

Material necessari: un mocador per tapar els ulls a qui para.

Temps: depèn del terreny de joc i dels participants. Entre 10 i 30 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: entre 15 i 35, aproximadament.

Objectius principals: 

• Conèixer i respectar el medi ambient. 
• Fomentar la percepció visual.

Posada en escena: el joc del pi s'ha de realitzar en un lloc on hi hagi diversos amagatalls. Un dels participants serà el que para. Amb els ulls tapats per un mocador, haurà de fer un compte enrere de pins, començant pel 20. D'aquesta manera, el compte serà pi 20, pi 19, 18... fins arribar a pi 1. La resta de participants hauran d'estar tocant el qui para fins que comenci a comptar. Una vegada comença el compte enrere, hauran de buscar un amagatall. Quan s'arriba a pi 1, se li treu el mocador dels ulls a qui para i haurà de trobar els seus companys, amb la única condició que només es poden fer tres passes. Nombrarà tots els que hagi vist, i aquests quedaran eliminats. Quan no hi vegi cap més, es tornarà a tapar els ulls i tornarà a comptar, però aquest cop començant per pi 19 (i així successivament, disminuint en 1 el compte a cada ronda que passa). Els participants que encara no hagin sigut eliminats, hauran de córrer a tocar el que està parant i tornar a amagar-se. El joc acaba quan tots han sigut atrapats.

Normes: 

• No es pot "camuflar-se" entre els jugadors eliminats.
• El jugador que para només podrà donar tres passes cada ronda, començant a comptar al lloc on es trobi després de la tercera passa.

Variants: per fer el joc més dinàmic i més ràpid, es podrà incloure un segon participant perquè pari. En aquest cas, quan comenci el compte enrere, només caldrà que toquin a un dels dos. 

Joc d'imitació d'animals

Codi: JEX_001

Material necessari: res.

Temps: 3-4-5 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: indiferent.

Objectius principals:

• Escalfar el cos. Principalment, serveix com a estiraments del tronc i les extremitats.
• Treballar la motricitat dels infants., sobretot l'expressió corporal.
• Fomentar la imaginació.

Posada en escena: aquest joc, a més de treballar l'expressió corporal dels infants a través d'imitacions, servirà d'escalfament quan realitzem activitats que requereixin moviments del tronc i de les exremitats, però que de baixa intensitat. Els participants caminaran per la sala i, quan el professor nombri un animal, hauran d'imitar els moviments i sons propis d'aquest animal.

Variants: per canviar una mica i donar més joc a la imaginació, es poden inventar animals fent mescles entre dos existents. També es poden fer imitacions d'accions de tota mena com batejar, netejar els plats, dutxar-se...

Joc del come-cocos

Codi: JE_001

Material necessari: un parell de petos per distingir qui para. Una pista amb les línies de bàsquet, handbol... dibuixades al terra.

Temps: 5 minuts, aproximadament.

Nombre de participants: entre quinze i trenta, aproximadament.

Objectius principals: 

• Escalfar el cos per a la realització de futurs exercicis.
• Fomentar el treball en equip de qui para.
• Millorar la coordinació entre els moviments i la vista.

Posada en escena: el joc del come-cocos és un joc d'escalfament. Es farà, per tant, a l'inici de la sessió. Primer de tot, s'escolliran dues persones que seran els que parin. Entre els dos, hauran d'atrapar la resta dels participants. Qui sigui atrapat, per tant, serà eliminat. La única condició és que, tant els que paren com els que no, només es poden desplaçar seguint les línies dibuixades al terra. Entre els dos que paren hauran d'idear una estratègia per acorralar la resta un a un.

Normes: 

• No es pot saltar d'una línia a la següent si no estan connectades. 
• No es pot canviar de direcció en la mateixa línia.

Variants: Aquest joc permet fer canvis sobre la marxa. Per exemple, es pot començar només caminant i, quan agafin una mica de ritme, que puguin córrer. Es poden afegir també més participants del bàndol que para. També es podrien posar obstacles per desconnectar dues línies...

Joc de la bandera

Codi: JMN_001

Material necessari: dues banderes, una de cada color. Petos de dos colors per distingir els equips. Opcionalment, alguns cons. 

Temps: Depèn de molts factors (participants, situació geogràfica, tamany del camp...).

Nombre de participants: mínim uns vint, aproximadament. 

Objectius principals:

• Fomentar el treball en equip.
• Conèixer i respectar el medi natural.
• Fomentar la competitivitat sana (saber guanyar i saber perdre).

Posada en escena: el joc de la bandera s'ha de realitzar, si és possible, en una zona boscosa amb una petita esplanada al centre.

Es faran dos equips, als que assignarem una bandera. Cada equip tindrà un camp, quedant l'esplanada com a zona neutra. Dins del seu territori, hauran de col·locar la seva bandera (una mica amagada, però que es vegi). L'objectiu és capturar la bandera de l'equip contrari i portar-la a la teva base sense que et robin la teva. 

Quan es creua la zona neutra, s'entra en territori enemic. Els jugadors que siguin atrapats en territori enemic hauran d'anar a la "pressó", que la situarem en la zona neutra. Per alliberar-los, un company els haura de tocar la mà. Un jugador que porta la bandera pot ser atrapat en camp contrari, retornant la bandera al seu lloc i anant aquest jugador a "pressó". Opcionalment, es pot marcar una línia amb cons que delimitaria els dos camps.

Cada equip, per tant, haurà d'idear una estratègia, tenint en compte que necessitarà atacants que vagin a capturar la bandera de l'enemic i defensors que s'encarreguin de protegir la bandera pròpia.

Normes:

• S'han de respectar els límits del terreny de joc.
• Queda totalment prohibit empentar i qualsevol acte que pugui ser violent.
• Només es pot alliberar un membre de l'equip de la "pressó" cada cop que passem per la zona neutra.
• Un cop situada la bandera, no es pot canviar de lloc.

Variants: si el camp és petit i cap la possibilitat que un equip quedi atrapat sencer sense ningú que els alliberi, es pot escollir un membre de cada equip com a immune. Aquest membre, per tant, no pot ser portat a pressó. Si és atrapat, això si, haurà de tornar a la seva base abans de continuar jugant.